Purificació de la memòria històrica: pau, justícia i perdó

La història és tota la realitat que configura el nostre món a través del temps i de la qual hi ha un esborrany del qual parlava ara fa uns dies el Papa Francesc referint-se als mitjans de comunicació i al periodisme. Tot el que passa es va acumulant, i la humanitat viu un present enfocat cap al futur a partir de la necessària memòria dels fets viscuts anteriorment, en un temps més proper o més llunyà, però uns fets reals i que han condicionat l’evolució del mateix món.

A partir d’aquesta reflexió, és bo que la societat tingui present la memòria històrica, un valor de la societat que tots voldríem que servís per assolir la pau i el benestar de tots els homes i dones, com també dels pobles i altres col·lectius humans. S’ha parlat sovint els últims anys, i també ara, d’aquesta memòria històrica per tancar ferides, alhora que es discuteix sobre la manera de situar-la en la vida de les persones amb l’objectiu de reconciliar i superar situacions de conflicte, com també de purificar aquesta memòria, com ja va dir Joan Pau II en presentar el trípode d’un món més pacificat, basat en la pau, la justícia i el perdó.

Certament la memòria històrica, amb la difusió dels fets i les persones que ens han precedit, és una qüestió que va molt més enllà del pensament humanista cristià. És universal, transversal, present en totes les sensibilitats culturals, polítiques i religioses. És per això que tots hauríem de saber trobar els mecanismes perquè aquesta memòria, des de l’equilibri i la ponderació, serveixi per mirar endavant, per intentar no repetir errors passats i també, sense reobrir ferides ni ressuscitar enfrontaments, reconèixer amb la mateixa justícia aquelles víctimes o persones ferides que necessiten alguna reparació. Però tot, sense visions parcials, amb equilibri i desig de pau.

Un dels elements que contribueixen més notablement al coneixement universal de la història recent, amb personatges i fets, és la publicació de llibres històrics que, en forma de novel·la, relat, assaig o altres gèneres, ens ajuden en aquesta cultura sense barreres ni fronteres. Per exemple, s’han publicat llibres que contribueixen a enfortir i purificar la memòria històrica. Són treballs com ara El silenci de les campanes, de Jordi Albertí, sobre la persecució religiosa premeditada a Catalunya i al conjunt de l’Estat, els relats històrics del monjo de Montserrat Hilari Raguer, que ha rebut tot just ara fa uns dies la medalla d’or de la Universitat de Barcelona per la seva àmplia aportació a la difusió d’una memòria històrica integradora i de justícia. Podríem seguir esmentant els noms de molts catalans més que fan aquesta valuosa feina. Són una petita mostra per explorar tota una investigació plural i positiva pensada, en definitiva, per aconseguir un món millor.

------------------------------------------

La historia es toda la realidad que configura nuestro mundo a través del tiempo y de la que hay un borrador hablaba hace unos días el Papa Francisco refiriéndose a los medios de comunicación y al periodismo. Todo lo que pasa se va acumulando, y la humanidad vive el presente enfocado hacia el futuro a partir de la necesaria memoria de los hechos vividos anteriormente, en un tiempo más cercano o más lejano, pero unos hechos reales y que han condicionado la evolución del mismo mundo.

A partir de esta reflexión, es bueno que la sociedad tenga presente la memoria histórica, un valor de la sociedad que todos queremos que sirva para alcanzar la paz y el bienestar de todos los hombres y mujeres, así como de los pueblos y otros colectivos humanos. Se ha hablado muchas veces, en los últimos años, y también ahora, de esta memoria histórica para cerrar heridas, al tiempo que se discute sobre la manera de situarla en la vida de las personas con el objetivo de reconciliar y superar situaciones de conflicto , así como de purificar esta memoria, como ya dijo Juan Pablo II al presentar el trípode de un mundo más pacificado, basado en la paz, la justicia y el perdón.

Ciertamente la memoria histórica, con la difusión de los hechos y las personas que nos han precedido, es una cuestión que va mucho más allá del pensamiento humanista cristiano. Es universal, transversal, presente en todas las sensibilidades culturales, políticas y religiosas. Por eso todos deberíamos saber encontrar los mecanismos para que esta memoria, desde el equilibrio y la ponderación, sirva para mirar adelante, para intentar no repetir errores pasados ​​y también, sin reabrir heridas ni resucitar enfrentamientos, reconocer con la misma justicia aquellas víctimas o personas heridas que necesitan alguna reparación. Pero todo sin visiones parciales, con equilibrio y deseo de paz.

Uno de los elementos que contribuyen más notablemente al conocimiento universal de la historia reciente, con personajes y hechos, es la publicación de libros históricos que, en forma de novela, relato, ensayo u otros géneros, nos ayudan en esta cultura sin barreras ni fronteras. Por ejemplo, se han publicado libros que contribuyen a fortalecer y purificar la memoria histórica, con trabajos como El silencio de las campanas, de Jordi Albertí, sobre la persecución religiosa premeditada en Cataluña y en el conjunto del Estado, o los relatos históricos del monje de Montserrat Hilari Raguer, que ha recibido justo hace unos días la medalla de oro de la Universidad de Barcelona por su amplia aportación a la difusión de una memoria histórica integradora y de justicia. Podríamos seguir mencionando los nombres de muchos catalanes más que hacen esta valiosa labor. Son una pequeña muestra para explorar toda una investigación plural y positiva pensada, en definitiva, para conseguir un mundo mejor.