Reunió interreligiosa a Barcelona: Les creences comparteixen la pau

Barcelona acollirà al juny una conferència de líders religiosos sobre terrorisme jihadista. Ho anunciava el dilluns 13 d'abril el ministre espanyol d’Afers Estrangers, José Manuel García-Margallo, dins la cimera euromediterrània celebrada a la capital catalana. La reunió interreligiosa vol impulsar el diàleg i abordar el problema dels qui, utilitzant una creença, es creuen amb el dret de matar. És molt important que els dirigents de les principals religions rebutgin sense fisures el terrorisme i la violència, alhora que també és fonamental que el protagonisme sigui precisament dels representants de cristians, musulmans, jueus i altres creients. El fet que hagi estat un responsable polític qui ha anunciat la celebració de la cimera no m'ha semblat la millor manera d’enfocar l’anunci de l’activitat. Però en qualsevol cas, és una molt bona notícia, sempre des de l’Esperit d’Assís, aquell que reuneix cada any, des de la històrica trobada del papa Joan Pau II amb líders religiosos el 1986, centenars i de vegades milers de persones que tenen cada dia més clar que la religió és agent de pau, no pas de guerra, com tampoc de terrorisme. 

Seria bo, a més, que aquesta cimera de líders religiosos, al juny a Barcelona, serveixi no només per aïllar els terroristes i provocar el canvi en els seus cors, sinó també per denunciar la persecució que pateixen els cristians ara i molt a prop d’aquí, només pel fet de ser cristians. La matança de 21 coptes a Líbia, l’assassinat d’una quarantena de cristiana a Kènia aquest Dijous Sant i els crims contra nigerians que segueixen Jesucrist, com també la coacció sota amenaça de mort a cristians perquè abandonin diverses zones de l’Iraq, són només alguns exemples d’una persecució inacceptable. 

Una cosa és l’elogi a la fe d’aquests perseguits, seguidors fidels de Jesucrist amb una coherència més que heroica i exemplar, i una altra ben diferent és que ens hàgim de quedar de braços creuats a l’hora de denunciar aquest atemptat contra drets bàsics com són a la vida i a la llibertat religiosa. Tenir la creu de Jesucrist com a referent, sí, amb disposició a donar la vida. Però per sobre d’això, hi ha el fet que hem vingut al món a estimar, a defensar la vida sense exclusions i a promoure els tres valors més propers al cristianisme i a totes les religions: la pau, la justícia i el perdó.

El mínim ressò mediàtic i públic de la persecució contra els cristians

Segrestar una persona, degollar-la i gravar el crim. Això és el que pretenia fer la cèl·lula jihadista desarticulada el dimecres 8 d'abril a Catalunya pels Mossos d’Esquadra. El grup ja tenia planejat segrestar una persona. Anem coneixent més dades, dins el necessari secret de la investigació judicial de l’Audiència Nacional, on el jutge ha interrogat els 11 detinguts i ha decretat les primeres mesures per a ell. Dijous 9 ens assabentàvem que els presumptes terroristes tenien com a objectius importants comissaries de la policia catalana, i ara tots els catalans estem una mica més tranquils, alhora que som conscients que no es pot baixar la guàrdia. En les últimes hores i els darrers dies, des dels musulmans que viuen a Catalunya, hi ha hagut crides a la moderació i a la pau, per exemple a Reus, on l’imam s'expressava divendres mateix en aquesta línia coincidint amb la pregària setmanal. L’islam autèntic és de pau, com també ho són el cristianisme, el judaisme, el budisme i l’hinduisme, per posar només alguns exemples de religió.

El terrorisme, que comporta la voluntat de matar o la convicció que algú pot disposar de la vida dels altres, va precisament contra qualsevol recerca o concepció de Déu i, per tant, contra qualsevol religió. En canvi, sí que ens trobem que, des d’aquesta perversió, actualment molts creients pateixen la persecució pel fet de professar una fe determinada. És el cas dels centenars de cristians que han perdut la vida de forma violenta en les últimes setmanes a Kènia, a Síria, a l’Iraq, a Líbia i a Nigèria, entre altres països. I aquesta trista realitat, denunciada pel Papa Francesc i per moltes persones arreu del món, és gairebé ignorada a nivell mediàtic o, com a mínim, gens destacada. Ha passat gairebé inadvertit per a la comunitat internacional, i per a molts mitjans de comunicació i agències de gran rellevància, l’assassinat de més d’una quarantena de cristians aquest últim Dijous Sant a Kènia, on les víctimes van ser separades d’un grup més grans precisament perquè eren cristians. I és que ser creient, que no pot ser mai utilitzat per fer la violència, sovint el que comporta és l'acció humana rebuda des de l'altra banda: la persecució.

Com deia ara fa uns dies el cardenal hondureny Oscar Andrés Rodríguez Maradiaga, president de Càritas Internacional, en una intervenció al Fòrum Nova Economia a Madrid, els cristians ens hem de despertar. I és que una cosa és estar disposat a donar la vida per Crist i una altra ben diferent, permetre que no triomfin ni la pau, ni la justícia ni el perdó. Això és precisament la persecució.