El periodista Ramon Fraxedas, que va ser el primer cap de
Programació de Ràdio Estel, ens ha deixat. La seva mort es va produir el divendres 13 de febrer, a la tarda, a l'Hospital Sociosanitari MUTUAM Güell de Barcelona, després de setmanes lluitant contra un càncer. Tenia 57 anys, i s'havia dedicat darrerament a la selecció musical de Montserrat Ràdio.
Durant tota la seva vida, ha treballat en la comunicació, especialment
en àmbits lligats a l'Església, i també per a la promoció de la música
de companyia.
Ramon Fraxedas Calduch, fill de Tarragona,
va estar uns anys com a responsable del servei de Ràdio de
l'Arquebisbat de Tarragona, fins que va acceptar, a principis de 1994,
la proposta de posar en marxa un model de programació a Ràdio Estel, emissora que començava a Barcelona de
la mà de la Fundació Missatge Humà i Cristià, de l'Arquebisbat, i
després que la Generalitat concedís al primer projecte de ràdio de
l'Església a Catalunya una primera freqüència: el 106.6 FM. Sempre serà
recordat per la seva participació activa en la configuració de Ràdio Estel, a partir d'un estil propi de música, programes i espais curts. De seguida va crear un equip, on destaca María Sierra Rodríguez, responsable de la Discoteca i, de manera ininterrompuda, artífex de la selecció musical, sempre fidel al mestratge de Ramon Fraxedas.
Després dels inicis de Ràdio Estel, Ramon Fraxedas també va viure uns mesos a la Seu d'Urgell, on va gestionar la creació de Ràdio Principat,
una emissora germana que naixia a partir de la concessió de les
primeres freqüències a les comarques del Pirineu i de Ponent. Des de
finals dels 90, ja desvinculat del projecte radiofònic Estel-Principat, Fraxedas va
treballar en altres tasques i activitats, que van des de
col·laboracions radiofòniques sobre trens i ferrocarril (la seva altra
gran passió) fins a la posada en marxa de Fritz Hermann, una proposta de ràdio per Internet.
La pèrdua d'aquest iniciador de Ràdio Estel
deixa un buit molt gran dins la comunicació a Catalunya, especialment
als mitjans de l'Església. Tots els professionals i col·laboradors de
l'emissora el recordaran sempre com l'entusiasta artífex d'una ràdio
càlida, fresca, propera i musicalment impactant però sense estridències.
Ramon Fraxedas, a més de tot el que ha ensenyat a la ràdio, i coincidint amb el Dia Mundial d'aquest mitjà que ell qualificava sempre de "màgic",
ha donat una lliçó de pau interior, de perdó i de confiança en Déu
durant la vivència de la seva greu malaltia. Que aquest exemple ens
ajudi, a tots! Que descansi en pau el nostre estimat Ramon!
Visita impactant en els seus últims dies
El dissabte 31 de gener, en la primera de les dues últimes visites que vaig fer a Ramon Fraxedas, em va demostrar que estava afrontant de manera exemplar la greu malaltia. Estava feble humanament i molt fort en la dimensió espiritual. Amb molt poca veu, sense fonació, va tenir alguns moments de lucidesa en què, a més de transmetre l'afecte personal i també per tota la gent de Ràdio Estel, em va donar una veritable catequesi. La seva màxima és que està "en mans de Déu", perdonat per ell (havia rebut la Unció dels Malalts i cada dia rebia la Comunió) i reconciliat amb totes les persones amb qui havia conviscut en la vida. El seu pensament de fons em va impressionar. És aquest que reprodueixo: "Tinc dues línies de reflexió, com dues teories: Una és que jo demano en aquest moment a Déu que m'assisteixi, i ell ho fa en cada moment. L'altra, suggerida ara fa uns dies per un monjo de Montserrat que em va visitar, és que Déu sap perfectament el que jo necessito i va omplint el recipient de la meva persona".
L'abraçada final va ser també un estímul per la meva fe i per a la de la meva família. El mateix vam fer, una pregària molt viscuda, en la segona i última visita, el dijous 5 de febrer. La pregària al Pare del Cel, directa o a través de la intercessió de persones humanes, sempre arriba. Aquesta vegada Déu ha volgut abraçar-lo al Cel. Nosaltres el perdem aquí a la terra. Estem tristos i, alhora, esperançat. Que Déu ens doni el seu somriure! Moltes gràcies, Ramon!
