Durant aquests últims anys, a
Sant Pol de Mar, he coincidit amb ell en moltes celebracions de
l'Eucaristia, on fins i tot diverses vegades ell havia llegit alguna
lectura de la Paraula de Déu. Considero una mancança (fins i tot trist)
que s'estigui obviant aquesta dimensió religiosa d'Ainaud de Lasarte. Si
us plau, prego que es tingui present, perquè era rellevant. Ja sé que
som un país no confessional. Ja sé que la fe d'Ainaud de Lasarte era una qüestió sobretot personal. Ja sé que
els ciutadans no estan
obligats a manifestar si creuen en Déu o no. Però, ¿oi que també són
personals dimensions com ara la seva militància política durant uns anys
a Convergència, les línies interpretatives de la història i la seva
concepció de la cultura? En canvi, tot això (i és bo que sigui així) té
dimensió pública, i sí que s'està dient. També té dimensió pública la fe
religiosa, sigui quina sigui, encara que hagués estat un ateu
convençut.
Espero que aquesta petita crítica ajudi tothom a enriquir la
visió que tots els catalans tenim (amb gran orgull de país) sobre Josep
Maria Ainaud de Lasarte. Que descansi en pau aquest gran historiador,
home de fe, de catalanitat i de cultura! Gràcies!
