Una renúncia per amor, no pas per alliberar-se d'una càrrega

El Papa Benet XVI ha demanat més unitat dins l’Església. Durant l’homilia de la Missa del dimecres de cendra, va fer una crida a superar, sobretot durant el temps de Quaresma, els individualismes i les rivalitats, com un signe lluminós per als allunyats o indiferents a la fe. El Sant Pare ha començat la Quaresma de l’any 2013 amb les dues primeres aparicions públiques després d’anunciar, el dilluns 11 de febrer, la seva renúncia al pontificat. Aquest dimecres de cendra, es van viure moments molt emotius, tant a l’audiència general del matí a l’Aula Pau VI del Vaticà com durant la celebració eucarística de la tarda a la basílica de Sant Pere. Un emocionat Tarcisio Bertone, secretari d’Estat del Vaticà, va agrair a Joseph Ratzinger, en nom de tota la comunitat catòlica, el seu servei a l’Església i al món durant aquests vuit anys.

Una de les grans virtuts de Benet XVI és la seva senzillesa i eclesialitat, entenent la condició de Papa com un servei, però un servei pastoral, espiritual i humà, i també diocesà i sacerdotal. Aquest pontífex, per exemple, ha viscut molts diumenges ordenant sacerdots de la diòcesi de Roma mentre un cardenal presidia beatificacions a la basílica de Sant Pere, o reunint-se amb rectors de parròquies, com farà per exemple avui (sense anar més lluny), mentre la cúria continua amb les tasques ordinàries que sempre ha volgut delegar.

Benet XVI passarà a la història més com un “servidor i pastor” que no pas com un cap d’Estat o un jerarca. La seva proximitat amb el poble cristià i el seu lideratge moral són, per al món, el millor exemple i el gran referent. Ahir, en qualsevol cas, va quedar encara més clar que Benet XVI renuncia no pas per alliberar-se de la càrrega, sinó perquè estima l’Església i la vol deixar en mans d’una persona en millors condicions per conduir-la cap al futur i renovar-la.

Amb tranquil·litat i sense soroll

Benet XVI ha viscut amb tranquil·litat les hores i els dies immediatament posteriors al moment en què va anunciar la seva renúncia. El Sant Pare ha volgut seguir amb la seva agenda sense fer soroll, amb la mateixa profunditat combinada amb la seva senzillesa, segurament com si no passés res. Però evidentment el món continua impactat per la notícia. Alguns creients han criticat la renúncia argumentant que el pontífex es treu de sobre els problemes i la càrrega de la responsbilitat que comporta dirigir l’Església. Però això no és així. Aquí hem d’aplicar més que mai la màxima de “No jutgeu i no sereu jutjats!”

El Papa ha estat exemplar en el seu gest de renunciar, perquè ho ha fet lliurement i perquè l’Església no passa només per ell com a pontífex. Hi ha persones més joves, amb més salut i igualment vàlides que ho poden fer. La majoria de creients ho veuen així, i és, com també va ser la de Joan Pau II, una manera d’estimar l’Església amb fidelitat.