La renúncia del Papa, un exemple que interpel·la i ensenya tothom, creients i no creients

El Papa Benet XVI renuncia al seu càrrec. La notícia, que ha tingut un gran ressò en les últimes hores, sorprenia tothom ahir a mig matí, arreu del món, dins i fora del Vaticà. Gairebé 8 anys després d’arribar a la seu de Pere, Joseph Ratzinger assegura que està cansat, que li manca la força i l’energia necessària, d’esperit i de cos, per seguir duent a terme la missió encomanada pel col·legi cardenalici aquell històric 19 d’abril de 2005. Ahir, festa de la Mare de Déu de Lourdes i Jornada Mundial del Malalt, també va ser una jornada històrica.

 

L’Església i el món s’han beneficiat del gran servei que ha fet l’actual pontífex, que es va presentar davant el planeta com “un humil treballador de la vinya del Senyor”. Ara, amb aquesta humilitat ja qualificada d’exemplar per molts, decideix renunciar. Amb aquest gest, que està previst encara que no tenia tradició en els últims segles, el pontífex dóna una gran lliçó al món. Demostra el seu gran amor a l’Església, el mateix que havia demostrat Joan Pau II quan va decidir seguir malgrat les creixents limitacions de la seva salut, amb un gran exemple d’acceptació resignada de la malaltia. Són dues maneres d’estimar amb una única missió: dues actitutds opinables, però exemplars.

Benet XVI, en aquests anys de pontificat, ha sabut combinar molt bé la defensa de les veritats de la fe cristiana amb el diàleg entre aquesta mateixa fe amb la raó, un diàleg d’obertura sincera i amorosa amb totes les realitats de la humanitat. Entre els grans punts d’aquests gairebé vuit anys de Papa Ratzinger, podem destacar la creació del dicasteri per a la nova evangelització, les tres jornades mundials de la joventut presidides (Colònia 2005, Sydney 2008 i Madrid 2011), les magnífiques encícliques sobre la fe, l’esperança i l’amor, tots els seus documents i també la gestió de problemes com ara la pederàstia comesa per sacerdots, contra la qual ha estat molt ferm, les revelacions de secrets del Vaticà per part de l’exmajordom Paolo Gabriele o les ferides en el diàleg amb els lefebvrians.

Benet XVI sempre ha estimat, i ara també estima, l’Església i el món. La renúncia és la millor confirmació d’aquest amor. Des de les xarxes socials i en les converses al carrer, ja s’han dit moltes coses en un sentit i en un altre. S’ha expressat tristor i incertesa. Però ens quedem amb una idea: Benet XVI actua amb la coherència humil que supera qualsevol vanitat humana o desig de mantenir com sigui una cadira com aquesta, tan humana i alhora tan especial. L’exemple del Papa interpel·la i ensenya tothom, creients i no creients.