La Conferència internacional per la pau a Euskadi demana a ETA que abandoni les armes que els governs espanyol i francès s'obrin al diàleg. És molt important això: Primer que la banda deixi les armes (i, per tant, la seva intenció i capacitat de matar) i després ja arribarà el diàleg (prefereixo dir "diàleg" que no pas "negociació"). De la trobada d’ahir a Sant Sebastià, n'han sortit cinc conclusions bàsiques per encarrilar una pau duradora. El ministre José Blanco i el PP comparteixen el primer punt (això ja és alguna cosa), i reiteren que l’únic que esperen és el comunicat on la banda anunciï la seva dissolució.
Dins la barreja de sensacions davant aquesta esperança que tots tenim, hi ha dos factors importants per comentar. D’una banda, no ajuden les reaccions mediàtiques i polítiques en el sentit que aquesta reunió fa el joc a ETA.. Titulars com els dels diaris EL MUNDO, ABC i LA RAZÓN (que parlen d'infàmia o de servei a ETA) són clarament negatius, inapropiats i inexactes. Però tampoc és bo caure en el llenguatge dels falsos equilibris, que és tebi i fa mal a les víctimes, per exemple, quan parlem de "les parts en conflicte", de la necessitat de reconciliació, de "lluita armada" i d'altres paraules que traeixen l'esperit de pau i llibertat que compartim.
Entre tots, amb esperit de reconciliació (però no d'igual a igual, sinó en el sentit de reparació i perdó), cal treballar des de la pau, que és el camí i no pas una simple meta, com deia Gandhi. Si ETA abandona les armes, benvingut serà. Estarem davant un èxit de tots, no només dels qui ara governen Euskadi o Espanya.
No hay comentarios:
Publicar un comentario