Els cristians i l'Església davant el 20-N: Arriben les orientacions dels bisbes

Des dels temps del Papa Pius XI, l’Església ens recorda de manera constant que els cristians tenim el dret i el deure de participar en la vida pública, en la vida política. Això no vol dir necessàriament, ni de manera primordial, militar en un partit polític o presentar-se en les llistes d’una candidatura electoral. La presència com a cristians en la política va molt més enllà. Vol dir, per exemple, implicar-se en una associació de veïns, oferir les capacitats de cadascú en la gestió d’un col·lectiu de treballadors, impulsar vincles en l’àmbit universitari, vetllar per una millor qualitat dels nostres serveis públics a través de la queixa i la denúncia i moltes altres opcions. Pius XI ja ens deia que participar en la política és treballar pel bé comú i, per tant, és part del mandat cristià d’estimar els altres i treballar per ells.

La Conferència Episcopal Espanyola, en una nota feta pública aquest divendres 21 d'octubre, ens torna a recordar que els catòlics estan obligats moralment a participar en les eleccions del 20 de novembre, no només dipositant la papereta, sinó també mirant bé els programes de totes les forces polítiques i analitzant-los segons els principis cristians. Ens diuen, com sempre, que hem de valorar què diuen els partits sobre la defensa de la vida des de la concepció fins a la mort natural, sobre la necessitat de lluitar contra la pobresa, sobre la llibertat educativa dels pares i les mares i sobre la protecció de la família, fonamentada en la unió d’home i dona, com una institució bàsica de la societat.

D’altra banda, els col·lectius d’inspiració cristiana es manifestaran també sobre les eleccions generals. Estarà bé que ens recordin que hi ha alguns temes socials que no haurien de ser utilitzats en la batalla electoral, especialment el de la immigració irregular. Altres pronunciaments potser poden entrar en altres temes morals, sempre esperats per molts creients. En qualsevol cas, ja sabem que els catòlics som transversals i no tenim, és clar, una força política pròpia. Si tenim clar això, despareixaran les sospites sobre els bisbes i també sobre els cristians en general.