He viscut, del 6 al 12 d’agost amb el grup Castell de Llum, una gran experiència de fraternitat, convivència i immersió en l’esperit franciscà, amb el lema “Instruments de la vostra pau”. Hem conegut la diversitat que representen l’austeritat franciscana dels temples petits amb capelletes i bosc al voltant, d’una banda, i les grans esglésies i catedrals que han renovat i enriquit notablement l’art des del Renaixement fins ara. Tot és treball per donar glòria a Déu. Hem menjat pasta, hem estat unes hores a Roma, on també vam escoltar el Papa Francesc amb la reflexió de l’audiència setmanal, i hem entrat en una terra que ha donat, en definitiva, el gran patrimoni de l’evangeli a la humanitat dels últims 800 anys. La vintena de pelegrins hem compartit sis dies inoblidables. “Que on hi hagi odi, hi posi amor; on hi hagi ofensa, perdó; on hi hagi discòrdia, hi posi veritat; on hi hagi el dubte, la fe; on hi hagi desesperació, hi posi la llum; on hi hagi tristesa, la joia!” (Pregària de Francesc). Aquest és el desig que ha estat impregnant-nos en una línia de continuïtat, dins la qual hem tornat a casa amb desig de seguir en el camí de la vida amb pau.
Assís per dintre i per fora
El dilluns 7 d’agost, vam conèixer Assís per dintre i per fora, físicament i espiritualment. Va ser un dia intens, amb moltes vivències compartides en la ruta franciscana. Sant Francesc i Santa Clara, amb tota la ciutat d’Assís, són els noms propis d’aquesta primera jornada completa. Primer vam visitar l’església de Santa Clara (1193-1253), amb les meravelles d’aquesta dona transformadora que va ser contemporània de Francesc (1182-1226). Vam contemplar el sepulcre amb el cos incorrupte de Clara, tota l’església amb la seva riquesa i una mostra de les vestimentes i hàbits tant de la santa com de Francesc, amb el color cendrós potser poc seguit amb fidelitat des dels diferents carismes que va fundar.
Després, vam caminar per Assís, passant per la Plaça de l’Ajuntament, i vam baixar fins a la basílica de Sant Francesc: la de sota, la baixa, amb el punt culminant davant la tomba del titular d’un temple que es va començar a construir el 1228, només dos anys després de la mort de Francesc, i després tota la riquesa que s’acumula en un recorregut de calor, espiritualitat i coneixement sobre la vida del sant fundador d’un orde, una espiritualitat concreta i sobretot un estil de seguir Jesús vist per molts com a revolucionari i alhora com una realitat més fidel a l’evangeli. Així s’intueix en un quadre, a la basílica superior, en què es veu la Mare de Déu entre Sant Francesc i Sant Joan. Maria, però, assenyala amb el dit polze Francesc per indicar qui és més proper als ensenyaments de Crist. Francesc, per cert, no va ser sacerdot però va tenir autorització del Papa de l’època per fundar un orde. Va ser un matí marcat també per la pregària, feta en diferents fases mentre visitàvem les tombes de Clara i Francesc i també just abans de dinar.
A la tarda, vam baixar fins a la basílica de Santa Maria dels Àngels. És el referent del Francesc que s’encomana a la misericòrdia de Déu. A dintre del temple, es veu la Porciúncola, una petita capella primitiva on Francesc va tenir una visió de la Mare de Déu assistida per àngels. És un petit temple en què, si entrem per una porta i sortim per una altra lateral (en té dues), sortim amb els pecats perdonats. Això, amb el procediment de la indulgència plenària (confessar-se i combregar els 8 dies anteriors o posteriors i resar Parenostre i Credo a dins la Porciúncola), és una bona oportunitat. El perdó d’Assís es mostra com un gran referent de la visita, amb la basílica moderna que engrandeix el carisma franciscà davant del món en una combinació d’art immens amb petitesa i humilitat franciscana. En aquest conjunt arquitectònic, al costat de la petita ermita, també vam veure el lloc físic on va morir Sant Francesc.
Finalment va ser especialment intensa l'estona de silenci en pregària de contemplació a Eremo delle Carceri, un lloc paradisíac dalt de la muntanya entre el silenci. Francesc hi anava a passar 40 dies només pregant, des de la seva senzillesa evangèlica.
Las periferias de San Francisco
La Ruta Franciscana con el grupo Castell de Llum entró el martes 8 en algunas de las periferias de San Francisco, concretamente en Foligno, Spoleto y Perugia, donde el santo de Asís estuvo por diferentes motivos (encarcelamiento, persecución o derrota en batallas), siempre con espíritu de radicalidad evangélica, paz y reconciliación. Fue precisamente volviendo de Foligno a Asís cuando Francisco compartió su capa con un pobre que se le cruzó en el camino y necesitaba ropa. Para nuestro grupo, entre otras numerosas vivencias, fue muy intensa espiritualmente la media hora de oración vivida por algunos en la catedral de Perugia, dedicada al diácono San Lorenzo.
Roma i l'audiència general del Papa van ser protagonistes el dimecres 9 d’agost en aquesta Ruta Franciscana. Vam participar en la trobada amb el pontífex, a l'Aula Pau VI del Vaticà, on Francesc va contraposar l'actitud de "molts catòlics que es creuen superiors i pensen que no necessiten el perdó" amb la dels qui "saben que són pecadors i confien en la misericòrdia del Senyor". En acabar la catequesi amb les salutacions, Francesc va sortir molt a prop de nosaltres. Va ser una experiència emocionant per a tothom. Després de l'audiència, vam ser encara una estona pel Vaticà. A la tarda, vam fer una visita panoràmica per Roma i ens vam aturar uns minuts per la zona de la Fontana de Trevi. Durant la convivència fraterna del grup, vam compartir comentaris sobre Sant Francesc, que va haver d'anar també a la Ciutat Eterna per demanar al Papa del seu temps l'autorització per fundar el seu primer orde.
Roma i contacte amb el successor de Pere
Roma i l'audiència general del Papa van ser protagonistes el dimecres 9 d’agost en aquesta Ruta Franciscana. Vam participar en la trobada amb el pontífex, a l'Aula Pau VI del Vaticà, on Francesc va contraposar l'actitud de "molts catòlics que es creuen superiors i pensen que no necessiten el perdó" amb la dels qui "saben que són pecadors i confien en la misericòrdia del Senyor". En acabar la catequesi amb les salutacions, Francesc va sortir molt a prop de nosaltres. Va ser una experiència emocionant per a tothom. Després de l'audiència, vam ser encara una estona pel Vaticà. A la tarda, vam fer una visita panoràmica per Roma i ens vam aturar uns minuts per la zona de la Fontana de Trevi. Durant la convivència fraterna del grup, vam compartir comentaris sobre Sant Francesc, que va haver d'anar també a la Ciutat Eterna per demanar al Papa del seu temps l'autorització per fundar el seu primer orde.
Estigmas y signos de divinidad en el santo de Asís
El grupo Castell de Llum vivió el jueves 10 de agosto un nuevo día completo y muy intenso. Subimos al Santuario de La Verna, situado en un parque natural montañoso a 1.000 metros de altura y unos 100 kilómetros al norte de Asís. En este impresionante espacio de silencio, naturaleza y contemplación, San Francisco vio impresos en 1224 los estigmas, las llagas de Jesús, dos años antes de morir. Fue impresionante la vivencia espiritual y de contacto con la armonía de la creación en un lugar donde celebramos la Eucaristía en la fiesta litúrgica de San Lorenzo, visitamos la gruta y la capilla de los estigmas, junto con otros espacios del complejo, y tuvimos incluso una fuerte tormenta al final, como si Dios nos quisiera explicar la tensión en forma de tribulación que Francisco vivía en ese mismo paraje para invocar al Dios de la paz frente a su silencio y su preocupación por el mal y el infierno (La Verna es un nombre italiano que evoca las imágenes bíblicas de ese lugar del fuego y del mal). Pero el bien y la reconciliación entre los hombres triunfan ante el Creador.
Por la tarde, visitamos Arezzo. Francisco pasó por esta espléndida ciudad de camino a Roma, donde llegó para ver aprobada por el Papa su orden. La catedral dedicada a San Donato, la iglesia de Santo Domingo, la Plaza Mayor (escenario e la película 'La vida es bella') y la memoria de la Segunda Guerra Mundial fueron otros ingredientes de Arezzo, con un precioso templo dedicado al santo de Asís y rincones y calles con un gran sabor. Finalmente, por la noche, participamos en una vigilia de oración celebrada en la iglesia-convento de San Damián, nuevamente en Asís. En el exterior, por la gran cantidad de gente que había, vivimos nuestra "oración e interioridad a la fresca", con cantos que elevaban el espíritu y alegraban los corazones. Este encuentro se organiza para conmemorar el Tránsito de Santa Clara, en la memoria de su fiesta litúrgica, e incluyó salmos, una breve explicación sobre la confianza que Clara de Asís tuvo en Dios al ser acogida por Francisco en ese mismo lugar y su gran capacidad de entrega a los demás.
I al vespre, ja a Assís, vam participar en la processó de Sant Rufí, màrtir de l'any 239 i titular de la catedral de la ciutat franciscana. Aquesta festa és l'endemà de Santa Clara i, per tant, ens trobàvem en la vigília. La vetlla, presidida pel bisbe d'Assís, Domenico Sorrentino, i amb la participació de l'alcaldessa i altres autoritats civils, va incloure una celebració inicial de la paraula a l'església del bisbe patró, una joia del Renaixement, i el recorregut fins a la Plaça de l'Ajuntament, on es va fer la pregària central, que va donar pas a la tornada a la catedral. A la mateixa basílica de Sant Rufí, el pastor va impartir la benedicció final. Cants molt ben coordinats i acompanyats per una banda de música, repic de campanes, silencis i pregàries molt participatives van ser els principals ingredients d'una celebració que ens va fascinar, amb el marc incomparable dels carrers d'Assís, estrets, il·luminats i empedrats, amb cases i racons indescriptibles.
Y el sábado 12 de agosto, el grupo Castell de Llum finalizó la ruta franciscana al completar una gran experiencia de fraternidad como instrumentos de la paz del Señor. Por la mañana, visitamos Orvieto, una preciosa ciudad con gran sabor en sus calles y unas espléndidas vistas desde la colina donde se alza. Las casas de altura limitada, sus rincones artísticos, un largo pozo que alberga la ciudad subterránea y sobre todo su gran catedral dedicada a la Asunción de María fueron algunos de los lugares más destacados. En este bonito núcleo urbano, se ve el movimiento propio de un importante nudo de comunicaciones hacia Roma y hacia el norte de Italia.
Ya por la tarde, nos desplazamos al Aeropuerto de Roma-Fiumicino, donde tuvimos más de una hora de espera, durante la cual gozamos de un rato de canto y música (franciscana, catalana y de todo el mundo) gracias al piano que yo mismo pude tocar, en la misma terminal y junto a la puerta de embarque. Un lujo y un placer, además con la participación de numerosos viajeros que esperaban su vuelo.
Por la tarde, visitamos Arezzo. Francisco pasó por esta espléndida ciudad de camino a Roma, donde llegó para ver aprobada por el Papa su orden. La catedral dedicada a San Donato, la iglesia de Santo Domingo, la Plaza Mayor (escenario e la película 'La vida es bella') y la memoria de la Segunda Guerra Mundial fueron otros ingredientes de Arezzo, con un precioso templo dedicado al santo de Asís y rincones y calles con un gran sabor. Finalmente, por la noche, participamos en una vigilia de oración celebrada en la iglesia-convento de San Damián, nuevamente en Asís. En el exterior, por la gran cantidad de gente que había, vivimos nuestra "oración e interioridad a la fresca", con cantos que elevaban el espíritu y alegraban los corazones. Este encuentro se organiza para conmemorar el Tránsito de Santa Clara, en la memoria de su fiesta litúrgica, e incluyó salmos, una breve explicación sobre la confianza que Clara de Asís tuvo en Dios al ser acogida por Francisco en ese mismo lugar y su gran capacidad de entrega a los demás.
El primer pessebre, protagonista d’un nou dia d’espiritualitat
Els santuaris de Fonte Colombo, on Sant Francesc va escriure la regla del seu orde, i Greccio, on va posar en escena el primer pessebre del món (vivent), van ser el divendres 11 d’agost els llocs del recorregut per al grup Castell de Llum dins el penúltim dia de la Ruta Franciscana. A Fonte Colombo, vam gaudir del silenci i la contemplació de la natura, així com del temple principal i de nombroses capelletes, grutes i espais oberts, amb vistes espectaculars a la Vall de Rieti i a les muntanyes del voltant. A Greccio, vam passejar pel poble, on vam visitar una exposició de pessebres en forma de diorames i l'Església, on vam invocar Déu en el misteri del naixement del seu fill Jesucrist, a través de l''Adeste Fideles'. Ja al santuari, vam tornar a immergir-nos en la preciosa combinació natura-arquitectura, amb el lloc físic del primer pessebre com a punt principal. Les vistes van ser igualment fantàstiques.
I al vespre, ja a Assís, vam participar en la processó de Sant Rufí, màrtir de l'any 239 i titular de la catedral de la ciutat franciscana. Aquesta festa és l'endemà de Santa Clara i, per tant, ens trobàvem en la vigília. La vetlla, presidida pel bisbe d'Assís, Domenico Sorrentino, i amb la participació de l'alcaldessa i altres autoritats civils, va incloure una celebració inicial de la paraula a l'església del bisbe patró, una joia del Renaixement, i el recorregut fins a la Plaça de l'Ajuntament, on es va fer la pregària central, que va donar pas a la tornada a la catedral. A la mateixa basílica de Sant Rufí, el pastor va impartir la benedicció final. Cants molt ben coordinats i acompanyats per una banda de música, repic de campanes, silencis i pregàries molt participatives van ser els principals ingredients d'una celebració que ens va fascinar, amb el marc incomparable dels carrers d'Assís, estrets, il·luminats i empedrats, amb cases i racons indescriptibles.
Orvieto, última parada del recorrido antes del regreso
Ya por la tarde, nos desplazamos al Aeropuerto de Roma-Fiumicino, donde tuvimos más de una hora de espera, durante la cual gozamos de un rato de canto y música (franciscana, catalana y de todo el mundo) gracias al piano que yo mismo pude tocar, en la misma terminal y junto a la puerta de embarque. Un lujo y un placer, además con la participación de numerosos viajeros que esperaban su vuelo.
¡Gracias, Señor, por ayudarnos a ser instrumentos de tu paz! ¡Gracias, Señor, por esta peregrinación por los lugares más significativos de San Francisco de Asís! ¡Gracias a todos (incluidos mis hijos David y Cristina) los que habéis participado y os habéis introducido en la belleza de la paz y la contemplación para practicar el amor y la alegría!
No hay comentarios:
Publicar un comentario