El mínim ressò mediàtic i públic de la persecució contra els cristians

Segrestar una persona, degollar-la i gravar el crim. Això és el que pretenia fer la cèl·lula jihadista desarticulada el dimecres 8 d'abril a Catalunya pels Mossos d’Esquadra. El grup ja tenia planejat segrestar una persona. Anem coneixent més dades, dins el necessari secret de la investigació judicial de l’Audiència Nacional, on el jutge ha interrogat els 11 detinguts i ha decretat les primeres mesures per a ell. Dijous 9 ens assabentàvem que els presumptes terroristes tenien com a objectius importants comissaries de la policia catalana, i ara tots els catalans estem una mica més tranquils, alhora que som conscients que no es pot baixar la guàrdia. En les últimes hores i els darrers dies, des dels musulmans que viuen a Catalunya, hi ha hagut crides a la moderació i a la pau, per exemple a Reus, on l’imam s'expressava divendres mateix en aquesta línia coincidint amb la pregària setmanal. L’islam autèntic és de pau, com també ho són el cristianisme, el judaisme, el budisme i l’hinduisme, per posar només alguns exemples de religió.

El terrorisme, que comporta la voluntat de matar o la convicció que algú pot disposar de la vida dels altres, va precisament contra qualsevol recerca o concepció de Déu i, per tant, contra qualsevol religió. En canvi, sí que ens trobem que, des d’aquesta perversió, actualment molts creients pateixen la persecució pel fet de professar una fe determinada. És el cas dels centenars de cristians que han perdut la vida de forma violenta en les últimes setmanes a Kènia, a Síria, a l’Iraq, a Líbia i a Nigèria, entre altres països. I aquesta trista realitat, denunciada pel Papa Francesc i per moltes persones arreu del món, és gairebé ignorada a nivell mediàtic o, com a mínim, gens destacada. Ha passat gairebé inadvertit per a la comunitat internacional, i per a molts mitjans de comunicació i agències de gran rellevància, l’assassinat de més d’una quarantena de cristians aquest últim Dijous Sant a Kènia, on les víctimes van ser separades d’un grup més grans precisament perquè eren cristians. I és que ser creient, que no pot ser mai utilitzat per fer la violència, sovint el que comporta és l'acció humana rebuda des de l'altra banda: la persecució.

Com deia ara fa uns dies el cardenal hondureny Oscar Andrés Rodríguez Maradiaga, president de Càritas Internacional, en una intervenció al Fòrum Nova Economia a Madrid, els cristians ens hem de despertar. I és que una cosa és estar disposat a donar la vida per Crist i una altra ben diferent, permetre que no triomfin ni la pau, ni la justícia ni el perdó. Això és precisament la persecució.