Pregó
de les Festes de la Primavera 2013 a la Sagrera
Dijous
18 d'abril de 2013
IGNASI
MIRANDA
La
Sagrera, com a barri, com a poble i com a comunitat humana, em
fascina per la seva senzillesa, la seva naturalitat i la seva
proximitat combinades amb la seva humanitat i categoria en la
convivència, des de les botigues de menjar fins a les perruqueries,
passant pels bars, les escoles, les esglésies i comunitats
cristianes i tots els espais que acullen la vida social sagrerenca.
L’associacionisme
de la Sagrera, amb tot el seu capital social, té particularment en
la música (i així ho vull destacar avui) un gran referent. La
història del nostre quilòmetre sagrat, com diu el títol d’un
recent llibre de Joan Pallarès-Personat, inclou tot un recorregut
artístic expressat a través del cant coral. La coral l’Antiga
sagrerenca, que existent almenys des de l’any 1892, la Societat
Coral la Cadernera, també activa coincidint amb l’inici del segle
XX, la coral de la Sagrera, que va cantar a Reus el 1917, i més
recentment, la Coral infantil i juvenil Reguitzell, nascuda el 1972,
la coral de l’Escola el Sagrer, nascuda el 1985, altres grups
corals més o menys duradors sorgits d’entitats cíviques o grups
polítics i naturalment la nostra coral el Bell Ressò, que ara
compleix 30 anys, constitueixen una part important de la història
viva de la Sagrera. Amb el seu cant, tots els grups han omplert i
omplen els cors de la nostra gent, i animen el dia a dia dels nostres
carrers, els nostres edificis i els nostres locals.
Una
etapa en la història de la Sagrera
Va
ser durant el curs 1982-1983 quan Mossèn Oriol (que al Cel sigui) va
aconseguir, a la parròquia de Crist Rei, que un grup de cantaires no
professionals formessin una coral. D’aquí va sorgir el Bell Ressò,
coral que ha estat dirigida per Jesús Franquesa (també que al Cel
sigui), per Carles Solé, per Marcel Martínez i actualment, des de
finals de l’any 2007, per un servidor. Puc assegurar-vos que noto
la Sagrera en aquest estimat grup de cantaires que dirigeixo, des de
la Teresa Botinas, que és la nostra coordinadora, fins a l’Omar,
passant per la Ventura, la Carme, el Paco, l’Agustí, el Pere,
l’Anna, la Magdalena, l’Isidre, la Conxita, l’Adela, el
Marcelino, el Gonzalo, en Lluís, l’Otilia, la Carmina, la
Montserrat, el Ramon, la Isabel, la Rosa, la Pili, l'Anna, la Maria,
la Francina, la Lluïsa, la Julienne, el Guillem, l'Antonio i
l'Aurora. Em sembla que he aconseguit esmentar tots els actuals
cantaires. Ho faig des d'un record sincer a tots i totes els qui han
passat per aquesta estimada coral
Hem
cantat i cantem en residències de gent gran, a la nostra església i
en altres espais semblants, en espais com aquest on ens trobem, la
Nau Ivanow, pel carrer amb les Caramelles de Pasqua i en moltes
altres situacions. Sempre es veu aquell clima que combina la varietat
de personalitats amb el sentiment d’unitat, la discrepància sana,
de vegades expressada fins i tot amb contundència, amb el respecte
entre tots i la fraternitat o la reconciliació quan cal. Sense voler
caure en el sentimentalisme, puc assegurar que m’he sentit sempre i
em sento molt ben acollit en aquesta coral sagrerenca i, sobretot,
molt estimat. Em sento, en definitiva i tot i no ser fill de la
Sagrera, un sagrerenc més.
L'obertura
des de l'experiència personal
De
fet, la meva vida personal ha estat marcada pels canvis de cultura,
llengua i sensibilitat. Sóc de família castellano-lleonesa. Vaig
néixer a Burgos, on vaig viure els primers 7 anys de la meva vida.
Després vaig viure a Barcelona 20 anys, i 10 més a la petita vila
maresmenca de Sant Pol de Mar. Des d’aquesta visió personal, de
català d’adopció i persona que intenta obrir-se a tots els
ambients, el meu contacte setmanal amb la Sagrera em dóna la
combinació perfecta d’aquest cosmopolitisme i pluralisme social
tan present en la meva vida. En altres paraules, la Sagrera té per a
mi, i ho dic de tot cor, els millors encants d’una ciutat petita i
oberta com és Burgos, d’un petit poble mediterrani de treballadors
honrats com és Sant Pol de Mar i d’una ciutat oberta i universal
com és Barcelona.
Quan
vinc cada dilluns al vespre a la Sagrera, concretament als assajos de
la coral el Bell Ressò, i també altres dies per concerts o altres
activcitats, faig un recorregut habitualment des d’un barri de
Barcelona ben llunyà, Sant Gervasi, però ben proper gràcies a les
bones comunicacions que té Barcelona. Habitualment en moto, i de
vegades en cotxe o fins i tot en bicicleta, arribo a l’avinguda
Meridiana a l’altura de Navas. Avanço amb la sensació,
malauradament encara present malgrat els esforços urbanístics que
s’han fet, que circulo per una gran carretera sorollosa. En
qualsevol cas, vaig per una gran avinguda d’una gran ciutat, la
nostra estimada Meridiana.
Res
no em fa pensar, però, que, quan arribo a la confluència amb el
carrer Garcilaso, la cosa canvia radicalment. Tot just en girar a la
dreta i passar per la Plaça dels jardins d’Elx, amb la bonica
silueta de l’església de Crist Rei, molt semblant a la parròquia
d’un poble petit i entranyable, baixo una mica Garcilaso i giro a
l’esquerra pel carrer Vallès i Ribot, i encara novament a
l’esquerra per Martí Molins, on la porta verda del pati parroquial
em rep a l’estil de les cases i seus associatives dels petits
pobles, en el sentit més positiu i més entranyable de l’expressió.
Resumint: Arribar a la Sagrera és passar d’una gran ciutat
sorollosa a un poble tranquil, de gent propera i amiga i de carrers
que em permeten assaborir el caliu i el contacte humà que fa la vida
més familiar.
Sempre
he valorat aquesta porta que la Sagrera m’ha obert als seus veïns,
uns més coneguts i altres menys. Tots, però, se m’han mostrat
sempre com a amics. I això, quan parlem d’una coral del barri de
la Sagrera que ara compleix 30 anys, encara alegra més el cor i,
sobretot, contribueix a la pau i a la bona convivència entre els
sagrerencs, els barcelonins, els catalans i tots els ciutadans del
món. La Sagrera, per a mi, ha estat i és una Primavera en la meva
vida, una primavera en la vida de tots vosaltres i dels qui gaudeixen
d’aquests dies de festa, alegria i esperança.
Moltes
gràcies i bona festa de Primavera!
