El Papa Francesc, un home del poble, proper a les fronteres de la humanitat

El Papa Francesc s’està mostrant davant el món com un home senzill, de personalitat franciscana i espiritualitat ignasiana, com un jesuïta d’experiència i conviccions. Després de pregar a la Mare de Déu a primera hora del matí, va tenir un detall de proximitat que no ens passa inadvertita. Va entrar a la residència on s’havia allotjat abans del conclave, i va recollir les seves pertinences. Després de saludar el personal, va passar fins i tot per caixa. També en un altre moment del matí, es va trobar amb uns nens i els va saludar. 

I a la tarda, en l’homilia de la missa de final de conclave, Francesc va dir clarament, en un llenguatge planer i obert, que si els cristians no edifiquem Jesucrist, la cosa no funciona i ens convertiríem en una ONG pietosa, però no pas en l’Església del Senyor. Francesc, home de carrer i de proximitat, dibuixa una Església del futur que, santa i alhora humana, serà més que mai l’Església de tothom, sense fronteres ni exclusions.

Francesc és el primer Papa llatinoamericà, el primer jesuïta i el primer que demana al poble que pregui per ell ja des del mateix moment de sortir al balcó. És un home senzill, tranquil, tímit i proper a la gent. Ha trepitjat el carrer i té una experiència pastoral que, des de l’espiritualitat ignasiana com a jesuïta que és, ha materialitzat connectant amb el món, amb les fronteres de la fe i del mateix món, com es diu des de la Companyia de Jesús. La premsa parla avui d’un Papa renovador. Estem segurs que ho serà i que combinarà, d’una manera diferent però amb el mateix missatge de fons expressat per Benet XVI, la defensa de la fe cristiana amb l’obertura a les realitats del món. Una abraçada amorosa 

Una renúncia per amor, no pas per alliberar-se d'una càrrega

El Papa Benet XVI ha demanat més unitat dins l’Església. Durant l’homilia de la Missa del dimecres de cendra, va fer una crida a superar, sobretot durant el temps de Quaresma, els individualismes i les rivalitats, com un signe lluminós per als allunyats o indiferents a la fe. El Sant Pare ha començat la Quaresma de l’any 2013 amb les dues primeres aparicions públiques després d’anunciar, el dilluns 11 de febrer, la seva renúncia al pontificat. Aquest dimecres de cendra, es van viure moments molt emotius, tant a l’audiència general del matí a l’Aula Pau VI del Vaticà com durant la celebració eucarística de la tarda a la basílica de Sant Pere. Un emocionat Tarcisio Bertone, secretari d’Estat del Vaticà, va agrair a Joseph Ratzinger, en nom de tota la comunitat catòlica, el seu servei a l’Església i al món durant aquests vuit anys.

Una de les grans virtuts de Benet XVI és la seva senzillesa i eclesialitat, entenent la condició de Papa com un servei, però un servei pastoral, espiritual i humà, i també diocesà i sacerdotal. Aquest pontífex, per exemple, ha viscut molts diumenges ordenant sacerdots de la diòcesi de Roma mentre un cardenal presidia beatificacions a la basílica de Sant Pere, o reunint-se amb rectors de parròquies, com farà per exemple avui (sense anar més lluny), mentre la cúria continua amb les tasques ordinàries que sempre ha volgut delegar.

Benet XVI passarà a la història més com un “servidor i pastor” que no pas com un cap d’Estat o un jerarca. La seva proximitat amb el poble cristià i el seu lideratge moral són, per al món, el millor exemple i el gran referent. Ahir, en qualsevol cas, va quedar encara més clar que Benet XVI renuncia no pas per alliberar-se de la càrrega, sinó perquè estima l’Església i la vol deixar en mans d’una persona en millors condicions per conduir-la cap al futur i renovar-la.

Amb tranquil·litat i sense soroll

Benet XVI ha viscut amb tranquil·litat les hores i els dies immediatament posteriors al moment en què va anunciar la seva renúncia. El Sant Pare ha volgut seguir amb la seva agenda sense fer soroll, amb la mateixa profunditat combinada amb la seva senzillesa, segurament com si no passés res. Però evidentment el món continua impactat per la notícia. Alguns creients han criticat la renúncia argumentant que el pontífex es treu de sobre els problemes i la càrrega de la responsbilitat que comporta dirigir l’Església. Però això no és així. Aquí hem d’aplicar més que mai la màxima de “No jutgeu i no sereu jutjats!”

El Papa ha estat exemplar en el seu gest de renunciar, perquè ho ha fet lliurement i perquè l’Església no passa només per ell com a pontífex. Hi ha persones més joves, amb més salut i igualment vàlides que ho poden fer. La majoria de creients ho veuen així, i és, com també va ser la de Joan Pau II, una manera d’estimar l’Església amb fidelitat.

La renúncia del Papa, un exemple que interpel·la i ensenya tothom, creients i no creients

El Papa Benet XVI renuncia al seu càrrec. La notícia, que ha tingut un gran ressò en les últimes hores, sorprenia tothom ahir a mig matí, arreu del món, dins i fora del Vaticà. Gairebé 8 anys després d’arribar a la seu de Pere, Joseph Ratzinger assegura que està cansat, que li manca la força i l’energia necessària, d’esperit i de cos, per seguir duent a terme la missió encomanada pel col·legi cardenalici aquell històric 19 d’abril de 2005. Ahir, festa de la Mare de Déu de Lourdes i Jornada Mundial del Malalt, també va ser una jornada històrica.

 

L’Església i el món s’han beneficiat del gran servei que ha fet l’actual pontífex, que es va presentar davant el planeta com “un humil treballador de la vinya del Senyor”. Ara, amb aquesta humilitat ja qualificada d’exemplar per molts, decideix renunciar. Amb aquest gest, que està previst encara que no tenia tradició en els últims segles, el pontífex dóna una gran lliçó al món. Demostra el seu gran amor a l’Església, el mateix que havia demostrat Joan Pau II quan va decidir seguir malgrat les creixents limitacions de la seva salut, amb un gran exemple d’acceptació resignada de la malaltia. Són dues maneres d’estimar amb una única missió: dues actitutds opinables, però exemplars.

Benet XVI, en aquests anys de pontificat, ha sabut combinar molt bé la defensa de les veritats de la fe cristiana amb el diàleg entre aquesta mateixa fe amb la raó, un diàleg d’obertura sincera i amorosa amb totes les realitats de la humanitat. Entre els grans punts d’aquests gairebé vuit anys de Papa Ratzinger, podem destacar la creació del dicasteri per a la nova evangelització, les tres jornades mundials de la joventut presidides (Colònia 2005, Sydney 2008 i Madrid 2011), les magnífiques encícliques sobre la fe, l’esperança i l’amor, tots els seus documents i també la gestió de problemes com ara la pederàstia comesa per sacerdots, contra la qual ha estat molt ferm, les revelacions de secrets del Vaticà per part de l’exmajordom Paolo Gabriele o les ferides en el diàleg amb els lefebvrians.

Benet XVI sempre ha estimat, i ara també estima, l’Església i el món. La renúncia és la millor confirmació d’aquest amor. Des de les xarxes socials i en les converses al carrer, ja s’han dit moltes coses en un sentit i en un altre. S’ha expressat tristor i incertesa. Però ens quedem amb una idea: Benet XVI actua amb la coherència humil que supera qualsevol vanitat humana o desig de mantenir com sigui una cadira com aquesta, tan humana i alhora tan especial. L’exemple del Papa interpel·la i ensenya tothom, creients i no creients.

TE DESEO, DE TODO CORAZÓN, UNAS SANTAS Y FELICES NAVIDADES Y UN NUEVO AÑO 2013 LLENO DE BUENAS NOTICIAS

NACE EL HIJO DE DIOS, Jesús, la Luz del mundo, el Señor de la vida
reflejado en el rostro de un niño y de una familia sin recursos.
¡Danos, Señor, la virtud de la acogida a quienes te buscan,
a los que necesitan ayuda material o espiritual!
¡Pon delante de nosotros la orientación para llevar el amor
y la paz a este mundo nuestro tan diverso y muchas veces vacío de valores!
¡Guía nuestro recorrido por la vida iluminando
nuestras decisiones, nuestros proyectos y todo lo que altera
el ritmo habitual del camino!
¡Ayúdanos, Padre del cielo, a ver aquí en la Tierra tu presencia
en las personas que nos explican sus problemas
y que, en muchos casos, piden nuestra respuesta generosa!
Te damos gracias porque nos has concedido vivir una nueva Navidad!
¡Haz, buen Dios, que no se nos escape de las manos!
¡Convierte los buenos deseos que todos nos manifestamos estos días
en una fuente de vida llena de significado y tocada por tu amor!
¡Abre nuestros corazones al nacimiento del niño Jesús!
¡Ilumina nuestras acciones y nuestros pensamientos
para poner paz allí donde sea más necesaria!
Nuestras limitaciones nos alejan muchas veces del espíritu de la Navidad.
Que este gran acontecimiento, Señor, sea una realidad
en nuestras vidas, y nos ayude a colaborar en la construcción
de una sociedad más justa, más fraternal, más abierta a ti, Padre!
Ponemos en tus manos el futuro de aquellas personas
que se han quedado sin trabajo, que no tienen lo mínimo necesario para vivir
o que sufren las consecuencias de las injusticias.
¡Danos un espíritu abierto a abrazar a aquellos seres queridos
de los cuales, cualquier motivo, nos hemos distanciado en este último año!
¡Gracias, Señor, por haber nacido de María y haberte hecho presente
entre nosotros con la imagen amorosa de la Sagrada Familia,
con José y Maria llenos de apertura a tu acción divina!

ET DESITJO, DE TOT COR, UN SANT I JOIÓS NADAL I UN ANY NOU 2013 PLE DE BONES NOTÍCIES

NEIX EL FILL DE DÉU, Jesús, la Llum del món, el Senyor de la vida
reflectit en el rostre d’un infant i d’una família sense recursos.
Dóna’ns, Senyor, la virtut de l’acollida als qui et busquen,
als qui necessiten ajuda material o espiritual!
Posa davant de nosaltres l’orientació per portar l’amor
i la pau a aquest món nostre tan divers i sovint buit de valors!
Condueix el nostre recorregut per la vida il•luminant
les nostres decisions, els nostres projectes i tot allò
que altera el ritme habitual del camí!
Ajuda’ns, Pare del cel, a veure aquí a la Terra la teva presència
en les persones que ens expliquen els seus problemes i que,
en molts casos, demanen la nostra resposta generosa!
Et donem gràcies perquè ens has concedit viure un nou Nadal!
Fes, bon Déu, que no se’ns escapi de les mans!
Converteix els bons desitjos que tots ens manifestem aquests dies
en una font de vida plena de significat i tocada pel teu amor!
Obre els nostres cors al naixement del nen Jesús!
Il•lumina les nostres accions i els nostres pensaments
per posar pau allà on sigui més necessària!
Les nostres limitacions sovint ens allunyen de l’esperit del Nadal.
Que aquest gran esdeveniment, Senyor, sigui una realitat
en les nostres vides, i ens ajudi a col•laborar en la construcció
d’una societat més justa, més fraternal, més oberta a tu, Pare!
Posem en les teves mans el futur d’aquelles persones
que s’han quedat sense feina, que no tenen el mínim necessari
per viure o que pateixen les conseqüències de les injustícies.
Dóna’ns un esperit obert a abraçar aquells éssers estimats
dels quals, pel motiu que sigui, ens hem distanciat aquest any!
Gràcies, Senyor, per haver nascut de Maria i haver-te fet present
entre nosaltres amb la imatge amorosa de la Sagrada Família,
amb Josep i Maria plens d’obertura a la teva acció divina!

LA MISSA DE TVE-2, EL PROGRAMA TELEVISIU MÉS ANTIC EN CATALÀ, COMPLEIX 30 ANYS

Aquesta setmana, concretament el dimecres 10 d’octubre, la Missa de la 2 de TVE en català compleix 30 anys. Entre els programes que s’emeten actualment, és el més antic de la televisió en català. Amb motiu d’aquest aniversari i coincidint amb la propera emissió, diumenge vinent dia 14, pregarem per aquest servei (tot tenint molt presents els qui el fan possible) i recordarem les persones que  se’n beneficien.

La Missa de TVE-2 en català, que es va començar a emetre regularment el 10 d’octubre de 1982, és fruit d’un acord dels bisbes de Catalunya amb l’ens públic per oferir aquest servei religiós en desconnexió. La seva presència a la petita pantalla s’emmarca en els espais cedits per la cadena a les confessions religioses, i especialment a l’Església catòlica com a majoritària. Actualment, és gairebé cada setmana el programa en català més vist per TVE-2, amb una xifra que oscil·la entre els 50.000 i els 80.000 espectadors.

El desaparegut bisbe Joan Carrera (1930-2008) escrivia aquesta reflexió a l’octubre de 2007, coincidint amb el 25è aniversari de la Missa de La 2: “Vull posar en relleu i agrair l’inestimable servei que ve prestant als catòlics d’aquest país la televisió pública espanyola amb la transmissió, per La 2, de la missa del diumenge. Gràcies, TVE, en nom, especialment, d’un gran nombre de malalts. Gràcies, mossèn Manuel Valls, per la calidesa, la sobrietat i la bellesa de les celebracions. Gràcies a tots els col·laboradors i cantaires”.

Des d’aquell 10 d’octubre de 1982, són diverses les etapes i les persones que han estat vinculades amb la Missa de Televisió Espanyola en català. En el seu inici, el programa va tenir com a celebrant habitual Joaquim Martínez Roura, que va ser també uns anys delegat de Mitjans de Comunicació a l’Arquebisbat de Barcelona, mentre que el diaca Josep Urdeix va posar en marxa el producte com a director i coordinador.

L’any 1992, els bisbes de les diòcesis amb seu a Catalunya van decidir canviar l’equip i substituir-lo per Manuel Valls, com a sacerdot celebrant, i Jaume Planas com a coordinador. A principis del 2000, poques setmanes després de la mort de Jaume Planas per una malaltia irreversible, va ser nomenat nou coordinador Víctor Subirana, que va ocupar el càrrec fins a finals del 2005. El seu substitut va ser Ignasi Miranda, l’actual coordinador de la Missa de La 2.

Des del juny de 2008, la celebració s’ofereix des d’una capella del Monestir de Sant Domènec, de les monges dominiques, situat molt a prop del centre de producció de TVE a Sant Cugat del Vallès. Primer va ser de manera intermitent, i després, a partir de l’estiu de 2010, ja de forma habitual. Els decorats del plató, això sí, continuen existint.

Ens ha deixat Ainaud de Lasarte, home de fe i cultura

Davant la mort de Josep Maria Ainaud de Lasarte aquest dijous 9 d'agost, vull expressar tot el meu respecte i la meva admiració pels comentaris que he sentit o llegit sobre aquest exemplar historiador, advocat, escriptor i home de cultura, per exemple a Catalunya Informació o en algun article per Internet. Només hi afegeixo un aspecte important de la seva vida al qual no s'han referit cap dels documents escrits o sonors als quals he tingut accés avui (estic segur que n'hi ha molts més): És que Josep Maria Ainaud de Lasarte era un home creient, concretament cristià i catòlic. 

Durant aquests últims anys, a Sant Pol de Mar, he coincidit amb ell en moltes celebracions de l'Eucaristia, on fins i tot diverses vegades ell havia llegit alguna lectura de la Paraula de Déu. Considero una mancança (fins i tot trist) que s'estigui obviant aquesta dimensió religiosa d'Ainaud de Lasarte. Si us plau, prego que es tingui present, perquè era rellevant. Ja sé que som un país no confessional. Ja sé que la fe d'Ainaud de Lasarte era una qüestió sobretot personal. Ja sé que

els ciutadans no estan obligats a manifestar si creuen en Déu o no. Però, ¿oi que també són personals dimensions com ara la seva militància política durant uns anys a Convergència, les línies interpretatives de la història i la seva concepció de la cultura? En canvi, tot això (i és bo que sigui així) té dimensió pública, i sí que s'està dient. També té dimensió pública la fe religiosa, sigui quina sigui, encara que hagués estat un ateu convençut. 

Espero que aquesta petita crítica ajudi tothom a enriquir la visió que tots els catalans tenim (amb gran orgull de país) sobre Josep Maria Ainaud de Lasarte. Que descansi en pau aquest gran historiador, home de fe, de catalanitat i de cultura! Gràcies!