S’ha comentat molt, en les últimes setmanes, l’ofensa que ha
representat per als cristians la recitació d’un poema inspirat en el
Parenostre, amb contingut eròtic i en to de menyspreu, durant el lliurament
dels Premis Ciutat de Barcelona el 15 de febrer passat. Les crítiques tenen tot
el seu fonament en el fet que s’hagi produït a la seu de l’Ajuntament de la
capital catalana, una institució pública al servei de tots els ciutadans. Penso
que l’alcaldessa Ada Colau i el seu equip, algunes vegades, no han estat a
l’alçada a l’hora d’entendre i interpretar la diversitat social, que inclou la
dimensió religiosa de la persona. L’eliminació de la Missa Pontifical del dia
de la Mercè en el programa oficial de la Festa Major de Barcelona, juntament
amb l’absència de l’equip de govern municipal a l’ofici solemne, en va ser un
clar exemple.
Dit això, hem de ser justos i no quedar-nos només amb els errors,
precisament perquè els cristians defensem la llibertat i entenem que la
societat és plural, no pas “confessionalment laica”, i perquè les
administracions públiques, des de la total neutralitat religiosa, poden
col·laborar perfectament de manera pública amb catòlics, protestants, jueus,
musulmans o no creients. Això és la diversitat. I l’actual Ajuntament de
Barcelona sí que ha sabut, en altres moments recents, estar a l’alçada
d’aquesta bona laïcitat basada en la diversitat de tots, que passa per un
servei total sense excloure presències socials, religioses, culturals o
cíviques en general. Ho va fer molt bé, per exemple, el dissabte 27 de febrer
després del Pregó de Setmana Santa organitzat, com cada any, pel Consell de
Germandats i Confraries de l’Arquebisbat de Barcelona.
Com ha estat habitual els últims anys, el Consistori va acollir,
després de la part religiosa a l’església de Sant Agustí, l’acte institucional
de benvinguda a les activitats religioses de la Setmana Santa, amb la presència
de la regidora Lola López, en nom del govern municipal, i d’alguns regidors de
diversos grups. L’Església va compartir amb l’Ajuntament el cartell oficial de
la Setmana Santa 2016. El Consell de Germandats i Confraries també va poder
lliurar en aquesta recepció, com sempre des de fa un temps, els Premis
Immaculada. Entre els guardonats, hi havia el president del Patronat de la
Sagrada Família, Esteve Camps, i el cardenal Lluís Martínez Sistach, pregoner
aquest any. A més, el també arquebisbe emèrit va rebre de l’equip d’Ada Colau
una placa de reconeixement a la seva trajectòria.
Dins els discursos, la regidora Lola López va assegurar que “els
catòlics, i particularment les germandats i confraries, són una part important
de la ciutat”, i va afegir que el Consistori “acull amb respecte i amb simpatia
aquesta expressió del nostre patrimoni”. Fins i tot va recordar que la història
del Saló de les Cròniques, on es va fer l’acte, “té un origen cristià”. Per la
seva banda, el president del Consell de Germandats i Confraries, Miguel-Ángel
Soto, va defensar “el dret de l’Església a expressar la seva fe i a difondre-la
al carrer, amb l’objectiu que augmenti l’adhesió de ciutadans a aquesta
creença, perquè això és signe d’una laïcitat de diversitat i llibertat que no
s’ha de confondre amb el laïcisme excloent”. Al final, també amb la presència
del director general d’Afers Religiosos, Enric Vendrell, es va veure un pont
entre l’Ajuntament de Barcelona i l’Església catòlica.
Per completar aquesta defensa de l’equilibri i la ponderació a
l’hora de valorar les nostres institucions civils, en aquest cas l’Ajuntament
Barcelona, cal destacar també el lliurament de la Medalla al Mèrit Cívic a
l’Escola Pia de Catalunya, el 16 de febrer passat (tot just l’endemà que es
recités el Parenostre ofensiu), coincidint amb els 200 anys de l’escola Sant
Antoni, que els escolapis tenen al barri barceloní de Sant Antoni. L’acte
celebrat igualment al Consistori va ser molt emotiu, amb presentació de la
periodista Gemma Nierga, que havia estudiat a les escolàpies, i la participació
de diversos antics alumnes. L’alcaldessa Ada Colau va intervenir dins un ambient
emotiu en què es van sentir diverses vegades els conceptes “evangeli” o “valors
cristians en l’educació”, entre d’altres. Com a creients, catòlics o d’altres
religions, hem de ser justos amb les actituds de les administracions públiques
civils, perquè moltes vegades no només són correctes, sinó acollidores i
exemplars.
