El Papa
Francesc s’està mostrant davant el món com un home senzill, de personalitat
franciscana i espiritualitat ignasiana, com un jesuïta d’experiència i
conviccions. Després de pregar a la
Mare de Déu a primera hora del matí, va tenir un detall de
proximitat que no ens passa inadvertita. Va entrar a la residència on s’havia
allotjat abans del conclave, i va recollir les seves pertinences. Després de
saludar el personal, va passar fins i tot per caixa. També en un altre moment
del matí, es va trobar amb uns nens i els va saludar.
I a la tarda, en
l’homilia de la missa de final de conclave, Francesc va dir clarament, en un
llenguatge planer i obert, que si els cristians no edifiquem Jesucrist, la cosa
no funciona i ens convertiríem en una ONG pietosa, però no pas en l’Església
del Senyor. Francesc, home de carrer i de proximitat, dibuixa una Església del
futur que, santa i alhora humana, serà més que mai l’Església de tothom, sense
fronteres ni exclusions.
Francesc és el primer Papa llatinoamericà, el primer jesuïta i
el primer que demana al poble que pregui per ell ja des del mateix moment de
sortir al balcó. És un home senzill, tranquil, tímit i proper a la gent. Ha
trepitjat el carrer i té una experiència pastoral que, des de l’espiritualitat
ignasiana com a jesuïta que és, ha materialitzat connectant amb el món, amb les
fronteres de la fe i del mateix món, com es diu des de la Companyia de Jesús. La
premsa parla avui d’un Papa renovador. Estem segurs que ho serà i que
combinarà, d’una manera diferent però amb el mateix missatge de fons expressat
per Benet XVI, la defensa de la fe cristiana amb l’obertura a les realitats del
món. Una abraçada amorosa
