El
Papa Benet XVI ha demanat més unitat dins l’Església. Durant l’homilia de la Missa del dimecres de
cendra, va fer una crida a superar, sobretot durant el temps de Quaresma, els
individualismes i les rivalitats, com un signe lluminós per als allunyats o
indiferents a la fe. El Sant Pare ha començat la Quaresma de l’any 2013 amb les
dues primeres aparicions públiques després d’anunciar, el dilluns 11 de febrer,
la seva renúncia al pontificat. Aquest dimecres de cendra, es van viure moments
molt emotius, tant a l’audiència general del matí a l’Aula Pau VI del Vaticà
com durant la celebració eucarística de la tarda a la basílica de Sant Pere. Un
emocionat Tarcisio Bertone, secretari d’Estat del Vaticà, va agrair a Joseph
Ratzinger, en nom de tota la comunitat catòlica, el seu servei a l’Església i
al món durant aquests vuit anys.
Una
de les grans virtuts de Benet XVI és la seva senzillesa i eclesialitat,
entenent la condició de Papa com un servei, però un servei pastoral, espiritual
i humà, i també diocesà i sacerdotal. Aquest pontífex, per exemple, ha viscut
molts diumenges ordenant sacerdots de la diòcesi de Roma mentre un cardenal
presidia beatificacions a la basílica de Sant Pere, o reunint-se amb rectors de
parròquies, com farà per exemple avui (sense anar més lluny), mentre la cúria
continua amb les tasques ordinàries que sempre ha volgut delegar.
Amb tranquil·litat i sense soroll
Benet XVI ha viscut amb tranquil·litat les hores i els dies immediatament
posteriors al moment en què va anunciar la seva renúncia. El Sant Pare ha
volgut seguir amb la seva agenda sense fer soroll, amb la mateixa profunditat
combinada amb la seva senzillesa, segurament com si no passés res. Però
evidentment el món continua impactat per la notícia. Alguns creients han
criticat la renúncia argumentant que el pontífex es treu de sobre els problemes
i la càrrega de la responsbilitat que comporta dirigir l’Església. Però això no
és així. Aquí hem d’aplicar més que mai la màxima de “No jutgeu i no sereu
jutjats!”
El
Papa ha estat exemplar en el seu gest de renunciar, perquè ho ha fet lliurement
i perquè l’Església no passa només per ell com a pontífex. Hi ha persones més
joves, amb més salut i igualment vàlides que ho poden fer. La majoria de
creients ho veuen així, i és, com també va ser la de Joan Pau II, una manera
d’estimar l’Església amb fidelitat.